Passa al contingut principal

Niebla en el alma 1952

Mi padre era un enigma. Ahora que su recuerdo comienza a desvanecerse en mi memoria, me hago preguntas, me llama la atención su candada cara oculta. Hasta los cincuenta y pocos, mi padre exhibía una presencia poderosa, siempre atlético y …

Font



Més Moixa Mental https://bit.ly/3hYYWOC
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

55 Beguines, sobrades de sisu

Moixa Mental presenta: Les indòmites. El podcast mallorquí en català més caòtic i irreverent d’Ona Mediterrània. Posam la música que ens toca el cor, xerram de temes dispersos, ens feim preguntes absurdes i triam una paraula nostrada: La paraula de … Continua “55 Beguines, sobrades de sisu”… Font Més Moixa Mental https://bit.ly/3WAKCOC
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Dissabte que ve

TOTORO !! arribarà a Rara Avis aquest dissabte, 5 de Febrer a les 00:00h Estau avisats (i avisades). Si vos passejau per ciutat voreu que hi ha vuit versions d'es nostre cartell... coses que s'ens acuden així, espontàniament... Si sou molt fans i col·leccionistes malaltisos, enviau-mos un email que vos vendren els que vos faltin :D J&J (que no són ni aquests ni aqueixos ni això ) fan de ses seves... mmm... pot ser que se tradueixi a una filtració d'idees o d'una simple autosatisfacció del plaer pel plaer. Alerta! esteim xerrant de música, a aquest diari no se xerra d'altres coses... I què puc dir d'en CiberSheep ?? S'està prenent massa temps per fer res, serà perquè està més penjat que una mona? (a aquest diari no se xerra de drogues, tot és natural). Ara té una " mudansa " i bé, qui ens coneixin sabran de que xerram. Musicalment xerrant, hi ha cosetes mitg montades però falta temps per seure sense dispersar-se (gràcies Enric d...
6 comentaris
Més informació

En fin...

M'han convertit en un d'aquells homes grisos (tranquils, traquils, Paco encara no ha ressuscitat) però no els hi contenta això, no, han de provar de llevar-me lo poc d'energia interestelar que em queda. Ses dues úniques dates importants per jo (ses 'feches senyalades') eren cap d'any i sa revetlla de Sant Joan ... idò, te fots! perquè em decidit amargar-te-les també. No vull sonar massa jajo , però abans no existia el mòbil (" ¿te acuerdas cuando que se escribía con todas las letras? " Encara ara s'hi escriu senyoreta!) un quedava i tothom arribava a s'hora acordada... ara, poc temps després d'aquell anunci de merda d'una marca en concret ( "Para estar informado de los últimos cambios" ) sa gent s'ha acostumat a canviar es plans a derrera hora només perquè podem enviar-te un sms ("n pd ir ai, vnt p ksa", "n voy a ksa, ve al bar de smpre", "ellos n puedn, qdat n t muevas"). Bé, guai, me sembla...
4 comentaris
Més informació