CiberSheep, la más dicharachera del Cíber

Bé, un poc tard però és que necessitava temps per esplaiar-me. Un, que de vegades se possa moolt nirviós, s'ha de agafar sa vida dins una bossa i arremangar-se sa camia, agafar unes quantes camisetes i anar-s'en a la Conxinxina. Com no sé on putes és sa Conxinxina, vaig decidir començar per Campos , que ho conec un poc més. Superarem problemes mecànics com homes de món: deixant tirat lo carromat i agafant-ne un altre que funcionés. Tiiiituti, cap al concert de Fangoria . Sis persones, dos cotxes, un bar, una càmara de vídeo i una de fotos... esteiem preparats. Presentació de l'Arquitectura efímera? Bé, hi ha gent, que encara que sigui presentado no sap el que es diu. Vaig gaudir molt perquè n'Alaska semblava que per un cop (la he vista quatre pics ja) disfrutava del que feia i varen tocar cançons de quasi tots el seus discos. Un flip , vamos. Tres hores després era dedins un avió i arribant a Barnàpolis , berenant amb na Nel i saludant a en Manu Chao que passejava amb

Et voilà, je suis très content... podria haver estat molt pitjor. Va ploure, feia fret defora i era es mateix dia que un caramull d'altres concerts. Fa fret defora però dedins fa calor. Benvinguts al cabaret ! De format rar, ho mirassis per on ho mirassis. Acústic, amb diapositives, en tres idiomes, en dues tongades, amb qualque sàmpler (no ho vaig poder resistir) i a un bar de jazz ... mmm... Va haver-hi una sorpresa a sa primera part: sessió de diapositives (gràcies David , Vanesa i Xesca que es varen passar tota una nit preparant tot és tinglado ) que crec que va sortit molt bé (no vaig poder veure res) Vaig acabar amb una sensació estranya, és més difícil plantar-se devant es públic sense micros, sense preocupar-se d'apectes tècnics. Faltava distorsió, faltava bateria però tot era com ho havia planejat, bé més o manco. Gràcies Enric d'Andrees per ser-hi, a la senyora de la casa per venir, i a sa gent que es va quedar. Anècdota: a un moment s'havia de disparar un sàm

Idò, sí. Idò no, i es cotxe és meu i te baixes! Per a una icona del punk post grunge electrònic, li lleves sa part de s'electrònica i què queda? Fa por però pot ser molt interessant. És una idea que va començar com un acudit i mira a on a arribat. Prodri ser es final d'es principi i endinsar-me en un forat negre que me fes arribar a s'altra banda de la galàxia per sempre. Òsculs