CiberSheep, la más dicharachera del Cíber

Quan hauria d’haver quedat en acudit Fa uns mesos que m’he fartat de veure coses, tantes que duc uns dies fent desintoxicació. De les darreres pel·lícules que vaig mirar va ser Chouchou dirigida i escrita pen Merzak Allouache basant-se en un esquetx de qui la protagonitza, l’humorista Gad Elmaleh. I què voleu que vos digui, ja sabeu que m’agraden les comèdies franceses, però aquesta cau pel costat inferior del llistó perquè si ho vull dir de forma fina, ha envellit malament (4 Mickey Rourkes) . No crec que fos gran cosa en el seu moment (2 Mel Gibsons) , però avui dia, a banda de tenir un interès relatiu, ha quedat ben obsoleta (2 Mel Gibsons) . Una història confusa (1 Nicolas Cage) , inconnexa (2 Nicolas Cages) i que cerca les rialles de E ls Normals en veure un senyor amb perruca (2 Dustin Hoffmans), a més de tenir uns diàlegs escrits clarament per un hetero (no per ofensius, sinó per erronis) (2 Al Pacinos) . En Choukri ( n’ Elmaleh) és un home gai travesti que v

  Quan Brokeback Mountain acaba bé Avui vos volia presentar una pel·lícula amable: God's Own Country del director Francis Lee. En Johnny és un jove pagès per obligació, que ofega la seva frustració amb alcohol i el sexe amb desconeguts. Tot canvia en arribar un nou ajudant a la finca de son pare. Aquesta és una obra malenconiosa (3 Bill Murrays) i bucòlica (4 Ang Lees) de caire realista i tempo de cinema francès (2 Krzysztof Kieślowskis). Coneixerem aquests personatges i el seu caràcter típic de persones que habiten zones rurals (2 Manuel Manquiñas), protagonistes d’aquest drama amb un punt romàntic (sense arribar a la pomeria) interpretat excel·lentment (4 Meryl Streeps) per n’Alec Secăreanu, en Josh O’Connor, na Gemma Jones i n’Ian Hart. Agafau-la amb temps i no vos deixeu enganar pel regust que té a moltes altres històries anteriors. Vos agradarà si sou de cinema lent i romàntic. No vos agradarà si cercau els cops de puny i llumetes de Marvel o el racisme masc

  Estirant el braç, va tocar la membrana exterior amb un potó, sense tancar els ulls. Els seguia mirant alternativament, amb forats negres com a pupil·les, ho eren tant que semblava arrancar-lis la imatge, l’anima, la llum. Continua: https://amannolem.aixeta.cat/ca/posts/venonta-vivo-ca-29-collapse