CiberSheep, la más dicharachera del Cíber

  Quan en Todd mira on els gais ens fa por Aquesta setmana he anat de drama en drama, i «tira perquè em toca». Un dels darrers que he vist ha estat aquesta « cançó del c igne » (la interessant, no la d’en Benjamin Cleary que fa pudor de cosa soporífera, sense tan sols veure ni la publicitat). Centrem-nos: A questa obra dirigida i escrita per en Todd Stephens és una faula realista, una rondaia queer que ens narra, m escla nt realitat i fantasia, el desig pòstum de na Rita Parker Sloan (Linda Evans) de ser pentinada pel seu perruquer de confiança, en Pat Pitsenbarger (Udo Kier). Fet que serveix d’excusa per fer una retrospectiva lleugerament superficial de la seva vida, passant per moments de plorar sense consol i d’altres de no poder aguantar el riure. Una història senzilla (2 Mario Casas) que prova de fer homenatge a l’autèntic Pitsenbarger, i ens xerra de fer-se gran i invisible (3 Assumpta Sernas) , la comunitat i, passi el que passi, seguir sent reines (36 Camilo Sestos) .

  Quan Sex i la city és a San Francisco Looking és una sèrie amable de dues temporades, i un telefilm per tancar la història, creat per en Michael Lannan, que conta les històries de tres amics que va n creixent com a persones i, paral·lelament, les seves aventures a la ciutat (2 Cynthia Nixons) . V os recordarà molt el to de Tales of the City (5 Armistead Maupin s ), i no només per l’elenc comú de l a recent reinterpretació, també pel bon rollo que duu (4 Mòni ca Glaenzel s ). En ella es to que n molts temes (potser d’una forma un poc superficial, però decent) que ens ressonaran per dins . L’ estil lluminós de l’obra no s’entela ni tan sols tenint com a protagonista en Patrick Murray (Jonathan Groff), un pesat egocèntric, pagat de s i mateix que prova de mostra r-se sempre com un tros de pa que vol ajudar els altres, però que acaba embafa nt amb les seves paranoies insofribles (4 Santiago Segura s ). S’agraeix molt poder gaudir de trames que no se centre

Quan sembla que no passa res i de Aquesta setmana vos duc un pel·li de no fa gaire, repartiment minúscul, i història simple dirigida i escrita per en Mikko Makela. Una llesca de vida en tota regla. De certa delicadesa, lleugera poesia i història contada massa cops: En Leevi (Janne Puustinen ) torna per ajudar amb la reforma de la casa de son pare (Mika Melender), on coneix al seu ajudant, en Tareq (Boodi Kabbani), amb qui té un amor d’estiu. Vos ho diré de primeres: d e les gairebé dues hores que dura, en sobra una (0 Fernando Condes) , perquè semblaria que la idea és veure com s’emboliquen en temps real (24 Kiefer Sutherlands) . Cosa que estaria bé, si la relació que ens mostra t engués cap mena d’interès (3 David Schwimmers) (o no s’hagués explicat milers de cops abans — 3 Steven Seagals ) i per paga, acaba en la (2 Damon Lindelofs) . Un no-final abrupte que et deixa pensant: «tot aquest rollo per això?» (4 J. J. Abrams). Les bones actuacions i fotografia, la crea