Estirant el braç, va tocar la membrana exterior amb un potó, sense tancar els ulls. Els seguia mirant alternativament, amb forats negres com a pupil·les, ho eren tant que semblava arrancar-lis la imatge, l’anima, la llum. Continua: https://amannolem.aixeta.cat/ca/posts/venonta-vivo-ca-29-collapse
Diari d'una ovella, extraterrestre que passa una temporada a ses illes.