Bé, un poc tard però és que necessitava temps per esplaiar-me.
Un, que de vegades se possa moolt nirviós, s'ha de agafar sa vida dins una bossa i arremangar-se sa camia, agafar unes quantes camisetes i anar-s'en a la Conxinxina.
Com no sé on putes és sa Conxinxina, vaig decidir començar per Campos, que ho conec un poc més. Superarem problemes mecànics com homes de món: deixant tirat lo carromat i agafant-ne un altre que funcionés. Tiiiituti, cap al concert de Fangoria. Sis persones, dos cotxes, un bar, una càmara de vídeo i una de fotos... esteiem preparats. Presentació de l'Arquitectura efímera? Bé, hi ha gent, que encara que sigui presentado no sap el que es diu.
Vaig gaudir molt perquè n'Alaska semblava que per un cop (la he vista quatre pics ja) disfrutava del que feia i varen tocar cançons de quasi tots el seus discos. Un flip, vamos.
Tres hores després era dedins un avió i arribant a Barnàpolis, berenant amb na Nel i saludant a en Manu Chao que passejava amb bicicleta per allà on rodaven ses primeres imatges del Perfume.
Un tren ens va dur cap a Blanes, només una hora i mitja des de Barnàpolis. I què anavem a veure? Molt fàcil: als Fang! I què puc dir? Cada vegada que els vaig a veure surt amb sa sensació de que he anat al millor concert que han donat, i encara que qualcú pugui pensar que no tenc criteri, diré que és que cada vegada m'ho passo millor. Cada vegada estan més relaxat, cada vegada estan més suaus i més agressius. Crec que ja ho he comentat, Fang, són Fang encara que siguin dos amb una pandereta i una ximbomba o amb tota la sinfònica de Vienna.
I és clar, després varem xerrar una estona. De vegades me fa por donar sa impressió de que sóc un fan histèric, així que pot semblar que no m'importa res. Sigui com sigui, vaig gaudir-ne com mai (fins es pròxim, he).
Coses de sa vida, varem acabar anant convidats a Banyoles (GRÀCIES), berenant d'allò més bé (aqueixa melmelada de meló i síndria està per morir-se) i visitant el Museu (quina llàstima que no tenguèssim temps d'acostar-mos a l'Estany)
Teletransportats a Girona amb es bus, fèrem un poc de temps mirant devedés d'aquells prehistòrics (com va dir un Killo, que sí, n'hi ha i ara els hi diuen Nens amb ge) i un altre cop cap a Barnàpolis.
Descans.
... i les festes del Barri de Gràcia!! I ben començades amb bon dilluns i amb na Maika Makovski. Ja té collons anar-la a conèixe a fora! Però bé, que podria haver estat pitjor, com no haver-la conegut.
Arribàrem i varen tocar dues cançons molt relaxats (potser massa i tot) d'esquena al públic, aturant-se per problemes tècnics i amb una parsimònia que donava una sensació rara. S'acosta al micro i diu "començarem d'aquí una estona"... joé, haviem arribat a ses proves de so i jo que pensava que ja havien començat.
Una volteta i ... sí, ara sí. M'ho vaig passar molt bé. Amb una versió de "I Wanna Be Your Dog" genial.
I és clar que vàrem anar a dir hola, però Maika, has de comprendre que som moooooolt empegueïts.
Fantàstic!
Parc Güell, Penis (alias l'edfici de les aigües), Monumental, Sagrada Família, Barri Gòtic... avió i cap a casa.
Putes, què ràpid passa es temps!
I en arribar, pletòric, vaig fer es "meu" conert... llegiu més abaix:
Un, que de vegades se possa moolt nirviós, s'ha de agafar sa vida dins una bossa i arremangar-se sa camia, agafar unes quantes camisetes i anar-s'en a la Conxinxina.
Com no sé on putes és sa Conxinxina, vaig decidir començar per Campos, que ho conec un poc més. Superarem problemes mecànics com homes de món: deixant tirat lo carromat i agafant-ne un altre que funcionés. Tiiiituti, cap al concert de Fangoria. Sis persones, dos cotxes, un bar, una càmara de vídeo i una de fotos... esteiem preparats. Presentació de l'Arquitectura efímera? Bé, hi ha gent, que encara que sigui presentado no sap el que es diu.
Vaig gaudir molt perquè n'Alaska semblava que per un cop (la he vista quatre pics ja) disfrutava del que feia i varen tocar cançons de quasi tots el seus discos. Un flip, vamos.
Tres hores després era dedins un avió i arribant a Barnàpolis, berenant amb na Nel i saludant a en Manu Chao que passejava amb bicicleta per allà on rodaven ses primeres imatges del Perfume.
Un tren ens va dur cap a Blanes, només una hora i mitja des de Barnàpolis. I què anavem a veure? Molt fàcil: als Fang! I què puc dir? Cada vegada que els vaig a veure surt amb sa sensació de que he anat al millor concert que han donat, i encara que qualcú pugui pensar que no tenc criteri, diré que és que cada vegada m'ho passo millor. Cada vegada estan més relaxat, cada vegada estan més suaus i més agressius. Crec que ja ho he comentat, Fang, són Fang encara que siguin dos amb una pandereta i una ximbomba o amb tota la sinfònica de Vienna.
I és clar, després varem xerrar una estona. De vegades me fa por donar sa impressió de que sóc un fan histèric, així que pot semblar que no m'importa res. Sigui com sigui, vaig gaudir-ne com mai (fins es pròxim, he).
Coses de sa vida, varem acabar anant convidats a Banyoles (GRÀCIES), berenant d'allò més bé (aqueixa melmelada de meló i síndria està per morir-se) i visitant el Museu (quina llàstima que no tenguèssim temps d'acostar-mos a l'Estany)
Teletransportats a Girona amb es bus, fèrem un poc de temps mirant devedés d'aquells prehistòrics (com va dir un Killo, que sí, n'hi ha i ara els hi diuen Nens amb ge) i un altre cop cap a Barnàpolis.
Descans.
... i les festes del Barri de Gràcia!! I ben començades amb bon dilluns i amb na Maika Makovski. Ja té collons anar-la a conèixe a fora! Però bé, que podria haver estat pitjor, com no haver-la conegut.
Arribàrem i varen tocar dues cançons molt relaxats (potser massa i tot) d'esquena al públic, aturant-se per problemes tècnics i amb una parsimònia que donava una sensació rara. S'acosta al micro i diu "començarem d'aquí una estona"... joé, haviem arribat a ses proves de so i jo que pensava que ja havien començat.
Una volteta i ... sí, ara sí. M'ho vaig passar molt bé. Amb una versió de "I Wanna Be Your Dog" genial.
I és clar que vàrem anar a dir hola, però Maika, has de comprendre que som moooooolt empegueïts.
Fantàstic!
Parc Güell, Penis (alias l'edfici de les aigües), Monumental, Sagrada Família, Barri Gòtic... avió i cap a casa.
Putes, què ràpid passa es temps!
I en arribar, pletòric, vaig fer es "meu" conert... llegiu més abaix:
Comentaris