En fin...

M'han convertit en un d'aquells homes grisos (tranquils, traquils, Paco encara no ha ressuscitat) però no els hi contenta això, no, han de provar de llevar-me lo poc d'energia interestelar que em queda.

Ses dues úniques dates importants per jo (ses 'feches senyalades') eren cap d'any i sa revetlla de Sant Joan... idò, te fots! perquè em decidit amargar-te-les també.

No vull sonar massa jajo, però abans no existia el mòbil ("¿te acuerdas cuando que se escribía con todas las letras?" Encara ara s'hi escriu senyoreta!) un quedava i tothom arribava a s'hora acordada... ara, poc temps després d'aquell anunci de merda d'una marca en concret ("Para estar informado de los últimos cambios") sa gent s'ha acostumat a canviar es plans a derrera hora només perquè podem enviar-te un sms ("n pd ir ai, vnt p ksa", "n voy a ksa, ve al bar de smpre", "ellos n puedn, qdat n t muevas"). Bé, guai, me sembla de puta mare, però l'any que ve, no conteu amb jo.

Què se pot esperar d'una societat que te fa saber lo que vol abans de saludar-te. Hem canviat es pijos d'universitat "no porque yo no quiero traumas así que te tengo que decir que eres imbécil" a n'es bestià de cada dia ("quiero dos de estos") i què ha passat amb es "hola, bon dia"? No ho sé, del que sí m'en adon es que tenc més en comú amb sa padrina d'es costat que amb sa gent de sa meva edat.

Què ha passat? Duc uniforme de merda fet per un nin oriental de manco de dèu anys (sí, senyor el hem explotat com em volgut perquè "así es la competencia" i ara que venen ells ens fot, idò senyors súper empresaris: QUE VOS DONIN PES CUL, ara que són els nins a n'es que feiau cosir camisetes de marca els que venen aquí a posar en pràctica les vostres teories de comerç europeu) me censuren sa música, es queixen de que fa pudor a menjar (què podem dir també d'una societat que ara troba que s'olor de menjar és desagradable) i tenen alèrgies extranyes després d'estar tencat amb s'aire acondicionat durant tot lo dia...
Senyores i senyor, hay que tener huevos per fer-me passar fret en s'estiu, mentre duc un uniforme que faria las delicias d'en Chapulín Colorado (amb tots els meus respectes).

Però tornant a n'es principi: què vull ser de major? Lliure com quan era adolescent.
Estic fins en es collons de gent maleducada, egoista, analfabeta i amb ganes de tocar els nassos.
Però sobre tot estic cansat de que després de fer-me sentir apartat, me faci un món propi on hi estic de puta mare i venguin a destorbar i a tomar-me es castell.

Resum, punt i final: ¡A la mierda, a la mierda, a la mieeeeeerda!