Bé, un poc tard però és que necessitava temps per esplaiar-me. Un, que de vegades se possa moolt nirviós, s'ha de agafar sa vida dins una bossa i arremangar-se sa camia, agafar unes quantes camisetes i anar-s'en a la Conxinxina. Com no sé on putes és sa Conxinxina, vaig decidir començar per Campos , que ho conec un poc més. Superarem problemes mecànics com homes de món: deixant tirat lo carromat i agafant-ne un altre que funcionés. Tiiiituti, cap al concert de Fangoria . Sis persones, dos cotxes, un bar, una càmara de vídeo i una de fotos... esteiem preparats. Presentació de l'Arquitectura efímera? Bé, hi ha gent, que encara que sigui presentado no sap el que es diu. Vaig gaudir molt perquè n'Alaska semblava que per un cop (la he vista quatre pics ja) disfrutava del que feia i varen tocar cançons de quasi tots el seus discos. Un flip , vamos. Tres hores després era dedins un avió i arribant a Barnàpolis , berenant amb na Nel i saludant a en Manu Chao que passejava amb...
Diari d'una ovella, extraterrestre que passa una temporada a ses illes.