Jo no sé què passa aquests dies. Supòs que serà o s'acostament de dates "senyalades" o ses tomàtigues d'es SYP que són transgèniques i s'estan infiltrant productes químics a sa nostra sang.
Es meus somnis eròtics han passat a ser "para todos los públicos", no perquè els vagi a explicar aquí, si no perquè ni són eròtics ni són res de res. Ja no som es que érem.
A més d'això, es contacte amb es humans sempre fa mal. Ho savia, no m'espanta ja. Él que sí m'espanta és que cada pic més odïi discutir i ses confrontacions però sembla que es s'esport d'avui en dia, clar tant de "Crónica marcianas" ha fet que sa forma de xerrar des humans sigui a crids i intentant convàncer als teus rivals. Fa por.
I jo dic, perquè som jo sempre és que sembla que no té criteri? Jo m'ho pas bé, no tenc problemes amb lo que fan es altres, m'agradarà més o manco però normalment no m'hi fic. Bé, perquè som jo sempre és punt de mira?
M'enrecord d'un dia de "ja està bé de voler ser tan diferent i esperimental". Bé, senyores i senyor, no és que ho vulgui ser, he que ho som sense plantejar-m'ho. Supòs que això fa ràbia, ho sento. Deu ser que fa por trobar qualcú que no pensa com tu, ho comprenc però el que no veig massa clar és aqueixa necessitat de fer veure que estic equivocat.
Des d'un altre punt de vista podria ser també que jo som un caparrut, un egoista insensible que no té cura per res. Paranoic, hipòcrita i infatuat. Podria ser.
Del que estic ben segur és que me vaig sentir arraconat (arraconar d'"acorralat") com una rata sotmesa a un espèriment sòrdit. Com si fos es subjete d'una broma dolenta o d'una conspiració. Ja se sap, es animals quan pensen que to tenen escapatòria, mosseguen.
Veurem què passa. Es camí es llarg.
Es meus somnis eròtics han passat a ser "para todos los públicos", no perquè els vagi a explicar aquí, si no perquè ni són eròtics ni són res de res. Ja no som es que érem.
A més d'això, es contacte amb es humans sempre fa mal. Ho savia, no m'espanta ja. Él que sí m'espanta és que cada pic més odïi discutir i ses confrontacions però sembla que es s'esport d'avui en dia, clar tant de "Crónica marcianas" ha fet que sa forma de xerrar des humans sigui a crids i intentant convàncer als teus rivals. Fa por.
I jo dic, perquè som jo sempre és que sembla que no té criteri? Jo m'ho pas bé, no tenc problemes amb lo que fan es altres, m'agradarà més o manco però normalment no m'hi fic. Bé, perquè som jo sempre és punt de mira?
M'enrecord d'un dia de "ja està bé de voler ser tan diferent i esperimental". Bé, senyores i senyor, no és que ho vulgui ser, he que ho som sense plantejar-m'ho. Supòs que això fa ràbia, ho sento. Deu ser que fa por trobar qualcú que no pensa com tu, ho comprenc però el que no veig massa clar és aqueixa necessitat de fer veure que estic equivocat.
Des d'un altre punt de vista podria ser també que jo som un caparrut, un egoista insensible que no té cura per res. Paranoic, hipòcrita i infatuat. Podria ser.
Del que estic ben segur és que me vaig sentir arraconat (arraconar d'"acorralat") com una rata sotmesa a un espèriment sòrdit. Com si fos es subjete d'una broma dolenta o d'una conspiració. Ja se sap, es animals quan pensen que to tenen escapatòria, mosseguen.
Veurem què passa. Es camí es llarg.
Comentaris