Des d'aquí vull donar ses gràcies a un nou amic meu. Un senyor amb un ego més gran que el cor i amb unes adiccions que crec que havia de fer-se mirar. Oju, és una opinió, eh? I li vull donar ses gràcies perquè amb el seu acte orgullós i egoista, amb dèu minuts, dos membres de "la autoridad" i unes clentxes de més, va tirar per terra una setmana de suor, histèria i llàgrimes (sí, bé, potser som un poc dramàtic) d'unes quantes persones sense contar els materials, la il·lusió i el temps que dedicàrem o ens dedicaren. Gràcies, senyor meu per fotre just per fotre (i que visca el rei??). En es final possàrem bona cara i ens anàrem a tocar la guiterreta i els collons a s'aturada del quinze. Bon lloc sí senyor! Ningú es va queixar, ni va cridar, ni s'emocionà ni ens digirí sa paraula però tinguèrem dues groupis només per nosaltres. Un luxe! Aferrades
Diari d'una ovella, extraterrestre que passa una temporada a ses illes.